pairal

Español

English

ramon cererols

Esta web dejará de estar activa a partir del primero de octubre de 2017

Inici » Paraules » El Crit que s'Estronca

 

Eren temps de boira en aquella terra aspra coberta de cendres sota les quals encara cremaven les brases de la lluita de l'home contra l'home. Dins del mas aïllat, quan arribava la nit, l'única llum de les espelmes dibuixava per parets i recons ombres tremoloses on el nen imaginava un cinema misteriós.

 

Els dies de boira eren difícils per qui com ell despertava a la vida amb mirada més adulta que no pas el cos. Només podia veure i callar, simular la ignorància que els grans li suposaven, i intentar calmar la seva set de respostes escorcollant l'obscur significat de cada gest i cada mirada.

 

En dies de boira no era estrany que arribés al mas una òrfena jove cercant plat i aixopluc. Cap de les cares aspres, cremades per tantes hores de treball al sol, no va preguntar d'on venia. N'hi havia prou savent que eren dos braços més. Però en un dels rostres boirosos uns ulls enfonsats es van encendre.

 

Ben aviat la nit es va omplir de remors, de passes amagades que travessaven obscurs passadissos, de portes mig obertes, d'amenaces murmurades, de sanglots ofegats. I mentres les hores passaven lentes i cruels, a la cambra freda, el nen intentava captar els sons ocults entre el torrent desfermat a la seva oïda.

 

A la nit li seguia el dia, i entre la boira era fàcil seguir d'amagat les petjades que duien per apartats camins del bosc, fins al recó on els arbres entrecreuen les seves branques i el sotabosc era alt. Allà en silenci, només amb la fressa del vent a les fulles, el nen observava.

 

Fins que un dia de boira freda i tèrbola, un crit va plantar cara a les amenaces. Aquells ulls enfonsats s'encengueren de ràbia, i de sobte, com un llamp, un reflex metàl·lic travessà l'aire. La boca rebel va tornar a obrir-se, però aquest cop el crit s'estroncà en un broll vermell i espès que es va anar escampant, escampant, convertit en silenci...

Després d'un moment o d'una eternitat, els ulls enfonsats es van girar cap a l'amagatall i la cara cremada va dibuixar una ganyota horrible, un somriure cínic que era una acusació de complicitat: sempre he sabut que estaves aquí, tu formaves part del meu joc. Aterrit i amb un sobtat sentiment de culpa, el nen va fugir cap al mas. Es pensava que el món havia d'esclatar, que la terra s'obriria, que els cels descarregarien la seva fúria.

Però eren temps de boira i el dia va passar sense trons, i també el següent, i un altre, i un altre més. Els ulls enfonsats caminaven tranquils, apagats com abans de... com abans, i ningú no semblava trobar a faltar la jove. Les cares fosques no havien canviat. Només a les nits el terror glaçava el coll del nen, que escoltava amb por el silenci, pensant a cada moment que els batecs del seu cor eren les passes que ara venien a la seva cambra, minut a minut, fins que la son el vencia, i arribava un altre dia.

 

Va passar el temps, el nen va créixer i no va tornar mai al mas. Es va esforçar en oblidar i avançar per nous camins, esborrant sempre cada passa, mirant tan sols endavant. Al cap i a la fi, el passat no és més que unes velles fotos enfosquides de gent desconeguda. Quan no queda el record no queda res.

 

Han passat els anys i la boira s'ha esvaït. Són altres temps. Ja no existeix aquella masia ni el recó del bosc, no queda cap petjada ni cap cara cremada, ja no cal témer uns ulls enfonsats ni les amenaces callades, ja no hi ha passes que s'atansin en la foscor, ja no queden misteris, ni tampoc el nen.

 

Però llavors, si res d'això ja no hi és,
si res d'això potser mai no ha existit...

Per què, a vegades,
de sobte en la nit un malson em desperta,
i sento a la gola l'angoixa
d'un crit que s'estronca?

 

Anterior « » Següent

 

Paraules

» Retalls
   El Crit que s'Estronca
» L'August m'ha deixat

 
 
 
 

Animació

» Escape (Vimeo)

 
 

Josep Manzano

» Tot el seu historial

 

Contacte

Avatar

Pots fer-me arribar qualsevol comentari a la meva adreça de correu:

 
Creative Commons License

Continguts subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Reproducció permesa per a usos no comercials i sense alteració, citant: "www.pairal.net - Ramon Cererols"