pairal

Español

English

ramon cererols

Esta web dejará de estar activa a partir del primero de octubre de 2017

Inici » Paraules » L'August m'ha deixat

 

El vaig veure per primer cop una sufocant tarda d'estiu, d'aquelles en les que el sol sembla que farà esclatar les pedres. Jo estava amagat dins de casa, amb els sentits anestesiats per la calor, contemplant l'exterior a través de la finestra de l'estudi. Ell era allà fora. Tot i que els dos romaníem igualment immòbils, el seu posat era molt diferent que el meu. Jo estava aclaparat, ensorrat, anul·lat; ell en canvi adoptava un aire majestuós. Mentre que jo estava amarat de suor, incòmode dins meu, ell deixava que el sol banyés la seva pell, impregnant-la d'una lluentor magnífica, alhora brillant i aspre, alhora dura i capaç d'infinits matisos. Si no fos per un quasi imperceptible moviment dels ulls, que ho furgaven tot, hagués dit que era una estàtua feta d'un marbre de gran qualitat. No podia deixar de mirar-lo, tan bell, tan solemne. Era un amb l'univers, i l'univers era ell. Em va ser fàcil endevinar que es deia August.

 

Ben aviat vaig descobrir que també estava dotat d'una gran agilitat. Tan bon punt es va adonar que estava contemplant-lo, d'un bot va córrer a amagar-se amb una rapidesa que no li havia imaginat. I és que l'August era un solitari que refusava qualsevol companyia. Potser això va fer augmentar encara més el meu interès. Em passava llargues estones a la finestra esperant tornar-lo a veure. Quan per fi ho aconseguia, intentava copiar la seva immobilitat per evitar ser descobert. Així, aguantant la respiració, gaudia en secret d'aquells moments de compartida soledat, tractant d'imaginar quins podien ser els seus pensaments.

 

Van passar uns dies, massa pocs, i es va escaure que vaig haver de ser fora un parell de setmanes. La tarda que vaig tornar, vaig córrer a la finestra esperant veure'l. Debades. Vaig pensar que potser aquell dia alguna cosa l'havia retingut, o que havia decidit no sortir. Però l'endemà tampoc no hi era. Ni l'altre. Ni l'altre. Finalment vaig haver de fer-me a la idea que l'August havia marxat, segurament per sempre, i que ja mai no podré esbrinar els seus pensaments solitaris. Sé que ja no podré tornar a veure'l jaient damunt d'una pedra, esperant pacient el pas d'un insecte despistat que li serveixi d'aliment, ni tornaré a sentir mai més el soroll del seu cos reptilià movent-se entre la fullaraca, amb les potes i la cua oscil·lant ràpidament, com només els llangardaixos saben fer-ho. L'August m'ha deixat.

 

Anterior «

 

Paraules

» Retalls
» El Crit que s'Estronca
   L'August m'ha deixat

 
 
 
 

Animació

» Escape (Vimeo)

 
 

Josep Manzano

» Tot el seu historial

 

Contacte

Avatar

Pots fer-me arribar qualsevol comentari a la meva adreça de correu:

 
Creative Commons License

Continguts subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Reproducció permesa per a usos no comercials i sense alteració, citant: "www.pairal.net - Ramon Cererols"