pairal

Español

English

ramon cererols

Esta web dejará de estar activa a partir del primero de octubre de 2017

Inici » TEA - Asperger » Pròleg del Dr. Josep Artigas

 

Pròleg del Dr. Josep Artigas

Els llibres de medicina i de psicologia intenten oferir als lectors a qui van adreçats, generalment professionals en els respectius camps, coneixements sobre el funcionament normal i alterat del cos i de la ment dels humans. Quan un d'aquests "professionals" llegeixi el llibre del Ramon, potser sentirà, com a mi m'ha succeït, la sorprenent sensació de trobar-se submergit en un univers on es confonen la ciència i la poesia, el drama humà i la fredor de les dades, la rauxa i el seny, els sentiments i la lògica. Aquesta ha estat la meva experiència, i estic segur que també serà la de molts que comparteixen la passió per saber com funciona el cervell. Es pot comprendre el funcionament dels ronyons, els pulmons i les arteries a partir de la informació precisa continguda en els manuals. Però la conducta és infinitament més complexa, tal com es trasllueix en cadascun dels paràgrafs del llibre. Per això és un gran privilegi tenir davant nostre l'estranya simbiosi del que se sap sobre l'Asperger i el relat de les sensacions més íntimes i més ocultes dels Aspergers. O sigui, el que no es troba en els llibres, i que amb prou feines es pot intuir en una atenta i exquisida consulta on hi acudeixen Aspergers. Temple Grandin, una autista sovint mencionada en el llibre, es descrivia a si mateixa com una "Antropòloga a Mart". En Ramon es defineix implícitament com un "Aspi(1) entre neurotípics", on els marcians som els neurotípics i l'antropòleg esdevé un Aspi que vol explicar la seva experiència vital als essers que l'envolten, un explorador expert que ens orienta dins el tortuós camí de l'incommensurable laberint del cervell dels humans. El Ramon vol mostrar tot allò que a través de la seva introspectiva mirada, apassionada, subjectiva, objectiva i clarivident, va descobrir durant 20 mesos de la seva biografia, que van esdevenir crítics.

No m'ha sorprès que el Ramon manifesti obertament, descaradament, que el seu llibre va ser per a ell una teràpia. De fet, escriure el que a un li surt de dins, exterioritzar una part d'allò que li burxa des de la profunditat del pensament, sempre té un component terapèutic. Però sí que m'han sorprès la força i l'honestedat amb les que el llibre va impregnant al lector. Poc a poc, vas coneixent què és un Asperger, però al mateix temps vas descobrint el costat ocult del Ramon, de molts Aspergers; i també de molts altres, no Aspergers, però que comparteixen la condició de no ser neurotípics. El Ramon afirma: "molts d'ells demostren tenir una elevada empatia cognitiva, a vegades per damunt dels neurotípics". I el llibre és, per sobre de tot, una allau d'empatia; potser cognitiva en el seu origen, però punyent per a molts que en ocasions actuem com autistes quan tenim en front algú que no respon a determinats patrons o estereotips que definim com a normals. Veig a la consulta nens i nenes Aspergers que han de suportar a les escoles, un dia i un altre, infructuosos intents de "normalització". Veiem nens i nenes, ignorats, marginats o estigmatitzats pels seus companys, perquè l'escola no se n'ha volgut adonar que l'assignatura més important que es pot ensenyar i aprendre, és la convivència entre humans, diversos no sols pel color de la pell o les condicions físiques, sinó també pel seu cervell, òrgan bàsic per l'adaptació al medi humà.

En el llibre del Ramon hi trobareu una prosa clara, bella i, en molts moments, captivadora, que permet una lectura fàcil i entretinguda, característica aquesta molt poc habitual en llibres de contingut científic. Té la virtut de que se'n poden fer moltes lectures, adaptables a un espectre molt ampli de lectors. Si voleu una història, amb principi, desenllaç i final, la teniu. Hi trobareu pàgines viscudes, records encara vagament presents, testimonis d'un passat boirós. Esdeveniments i sensacions, gairebé esborrades, que il·luminen un present on es fan les paus amb el passat, i es projecten a un futur on s'entreveu un cel potser més clar.

Si voleu un llibre d'autoajuda, el podreu gaudir i aprofitar tant els Aspis com altres neurodiversos; però per sobre de tot, és un llibre d'autoajuda per a neurotípics. Autoajuda per ser més comprensius i generosos enfront de la multiculturalitat i la neurodiversitat; i també més lliures enfront de la uniformitat i els dogmatismes.

Però "Descobrir l'Asperger" és per sobre de tot un llibre científic, expressat amb la claredat del que s'esforça per entendre's a si mateix, i és capaç de transmetre el seu costós procés al lector. És profundament científic, fresc, actual, desproveït de tòpics, crític i rigorós. No és fàcil, gens fàcil, destriar el gra de la palla en un camp on les aportacions venen de moltes vessants, no sempre científicament acceptables o acceptades. L'Asperger que ens descriu el Ramon és l'Asperger del DSM-5(2), encara en estat de gestació. I aquest Asperger, constantment reinterpretat, es fa palès de forma sorprenentment senzilla, amb aparença de simplicitat, fent fàcilment entenedor allò que requereix anys d'estudi i experiència.

Un altre aspecte, tot i que pot semblar accessori, són les il·lustracions. Originals, transparents, iròniques, poètiques i suggerents. La data d'origen d'aquests dibuixos és anterior al descobriment de l'Asperger per part del Ramon. O sigui que abans de saber de l'existència de l'Asperger, el Ramon ja el dibuixava. Potser aquest fet és una expressió radical del pensament en imatges que ens descrivia Temple Grandin en un dels seus llibres. Mentre l'Asperger encara no s'havia representat en el pensament verbal del Ramón, i el seu nom estava per descobrir en el món de les paraules, ja el duia, de molt temps enrere, en el seu pensament icònic.

"Descobrir l'Asperger", és un espetec en la foscor d'una societat poc imaginativa, prepotent, centrada en la neurotipicitat com a valor suprem no qüestionat, ni qüestionable. Una societat assentada en un conservadorisme més arcaic que els conservadorismes amb etiqueta política o social. Trobem en el llibre un posicionament valent, decidit a plantar cara a la incomprensió, a expressar amb contundència evidències colpidores contra la por irracional a allò que és diferent. A enfrontar-se a la uniformitat del que es considera mentalment correcte.

Per últim, el model de divulgació i distribució de "Descobrir l'Asperger" és profundament generós. Rabiosament projectat al mon del futur. L'edició de "Descobrir l'Asperger" s'emmarca en un moviment que, si aconsegueix reeixir, canviarà el cosmos de la producció literària, científica i artística. Un cop més un Asperger s'apunta a la innovació, en aquest cas exemplaritzada en la llicència de Creative Commons a la que s'acull l'obra. Que algú no coneix encara què és Creative Commons? Val la pena informar-se'n, perquè gràcies a iniciatives com la del Ramon, i moltes altres, cada cop en sentirem a parlar més i més, i de ben segur que tots hi sortirem guanyant. Veieu com fan falta molts Aspergers...?

Llegiu "Descobrir l'Asperger" amb la ment oberta, amb el cervell receptiu i, sobretot, assaboriu tot el seu contingut. De veritat, no us defraudarà, i ho passareu molt bé.

Josep Artigas
Neuropediatre i psicòleg
Barcelona, un cap de setmana plujós, octubre 2010.

(1) En el llibre s'explica que Aspi és el mot amb el qual es denominen a si mateixes les persones que reivindiquen el seu dret a viure com a Aspergers, comptant amb el reconeixement i respecte de les seves peculiaritats.

(2) El DSM es el "Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals" editat per l'Associació Americana de Psiquiatria. És un referent acreditat i acceptat en tot el món, i té com a objectiu homogeneïtzar els criteris diagnòstics dels trastorns mentals. El seu contingut es revisa i actualitza periòdicament.

Anterior « » Següent

 
 
 
 
 

Animació

» Escape (Vimeo)

 
 

Josep Manzano

» Tot el seu historial

 

Contacte

Avatar

Pots fer-me arribar qualsevol comentari a la meva adreça de correu:

 
Creative Commons License

Continguts subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Reproducció permesa per a usos no comercials i sense alteració, citant: "www.pairal.net - Ramon Cererols"